Vaixells de cabotatge
Es consideren vaixells de cabotatge totes les embarcacions que fan i han fet transport de mercaderies i de persones al llarg de tota la costa, sense haver de travessar continents. Es pot considerar que va ser el primer mitjà de transport marítim conegut, fins i tot abans de Crist.
Històricament, hi ha hagut nombroses classes de vaixells, ja sigui de rems o de vela. Normalment els vaixells es categoritzen segons la forma o el tipus, depenent del país:” pailebots” (tipus balandre), “polanques” , “falutxos”, “bombarardes”, etcètera.
Lògicament, els primer vaixells dels quals se’n té constància són de l’època dels fenicis, dels grecs, dels romans, dels turcs, dels hispans i dels catalans; és a dir, de tota la Mediterrània. Aquestes embarcacions s’utilitzaven especialment pel transport entre les nombroses illes que hi ha al Mare Nostrum.
Normalment a Catalunya, sobretot a Sa Costa de Llevant, però també a tot el Mediterrani espanyol, les embarcacions més populars han sigut les “barques de mitjana”. Estem parlant d’un sistema de transport de tota classe de matèries, des de sòlid a líquid, que va existir des de no se sap ben bé quan fins a mitjans del segle XX. La modernitat, però, va anar eliminant aquest mitjà de transport: primer els traginers i més tard el ferrocarril van canviar la tracció de sang a motor amb els camions. És més, Catalunya va ser capdavantera en el transport de cabotatge a la costa espanyola, sobretot a les Illes Balears.
És ben sabut que els vaixells de cabotatge només es dedicaven a fer el trasllat de les mercaderies que els comerciants de l’interior (o mercaders) solien portar als ports i/o platges.
Vull remarcar que el nom de cabotatge s’atribuïa als vaixells que sempre resseguien la costa i que sempre prenien com a referència els punts més alts. És per això que sovint es desplaçaven de cap a cap i travessant els golfs.
Gràcies al descobriment de les amèriques, se solia transportar tota classe de productes colonials que duien els grans vaixells transoceànics , que solien atracar en els grans ports de Sevilla, Màlaga, Cadis i Barcelona.
Un cop es descarregaven les mercaderies, els vaixells i les barques de cabotatge les carregaven. Es podria dir que feien la feina de recaders. Però heu de tenir en compte que aquestes embarcacions ja portaven en el viatge d’anada productes catalans que s’enviaven a les amèriques.
Sant Feliu, Tossa i Blanes van ser les poblacions que més van destacar en efectuar viatges per tota la costa catalana, sobretot per la gran quantitat de suro i fusta de Les Gavarres i de carbó vegetal. Blanes va destacar pels salaons, fet que donava peu a una manufactura de molta pesca salada o conservada. D’altra banda, Lloret es va dedicar més aviat a fer drassanes de vaixells i mariners per fer les grans travesses a les colònies.
Blanes va tenir una gran reputació com a pionera en fabricació de vaixells de cabotatge i tenia una gran fama de tenir les millors drassanes de tota la Mediterrània. A més, destacava en la construcció de tot tipus de vaixells i, sobretot, en fer els millors bastiments d’aquest tipus d’embarcacions que es coneixien, forts, ràpids i segurs. Eren tota una garantia pels Armadors.! D’aquest tipus d’embarcacions se’n van construir fins ben bé finals de segle XIX.
Albert Ros i Coll
Blanes, març de 2016.
Publicar un comentario